El monestir de Sant Pere de Casserres és l’únic d’ordre benedictí que hi ha a Osona i està situat a les Masies de Roda.
L'espectacle "Nits de Serrallonga" és un recorregut màgic pels voltants del monestir de Sant Pere de Casserres, amb el marc incomparable de les Guilleries, espai on el famós bandoler Serrallonga va néixer i créixer. Aquest monestir, situat a la comarca d'Osona en un dels meandres del riu Ter, va ser construit el segle XI i encara es conserva.
La promotora de la seva fundació va ser la vescomtessa d’Osona i Cardona, Ermetruit, quan l’any 1006 va comprar els terrenys al comte Ramon Borrell de Barcelona, amb la intenció de construir-hi un monestir dedicat a Sant Pere.
Una antiga llegenda diu que el monestir va ser fundat sobre les relíquies d’un infant dels vescomtes que es conservà momificat. Segons la llegenda, l’infant va parlar tres dies després d’haver nascut i va dir que no viuria més de trenta dies. I que, un cop mort, el seu cos havia de ser posat dins d’una arca tancada a sobre d’una mula, que començaria a caminar pel territori. On la mula s’aturés, s’havia d’edificar un monestir sota l’advocació de Sant Pere. Les relíquies d’aquest infant van ser molt venerades al monestir i quan hi havia sequera es baixava en processó fins al Ter i es mullava l’arca que contenia el nen, en les aigües del riu.
A partir del 1012 començà a haver-hi vida comunitària al monestir, tot i que l’església monàstica no seria consagrada fins al 1050. Fins ben entrat el segle XII, Els fundadors, vescomtes d’Osona i Cardona, i altres famílies nobles de la comarca com els Tavertet, els Cabrera, els Savassona o els Sau, es van interessar pel monestir: hi feien importants donacions i s’hi feien enterrar. Al segle XIII, la comunitat va anar augmentant, però mai no va passar de dotze o tretze persones.
Aquest despoblament sumat a la manca d’entrada de diners va fer que el monestir s’endeutés i que el seu estat material comencés a ser força lamentable.
L’any 1572 aquest priorat i tots els seus béns es van unir al Col·legi dels Jesuïtes de Betlem de Barcelona, del qual fou una simple possessió o granja. Aquest domini es va acabar amb l’expulsió decretada pel rei Carles III el 1767.
Posteriorment va passar a mans de particulars, concretament de la família Arisa-Pallàs de les Masies de Roda, que el va mantenir com a masoveria fins l’any 1991. En aquest moment el va adquirir el Consell Comarcal d’Osona amb la finalitat de portar a terme, juntament amb la Generalitat de Catalunya, la restauració del conjunt del Monestir durant els anys 1994 a 1998.
Actualment el monestir alberga una exposició de caràcter permanent on s’interpreta la vida dels monjos a Casserres, mitjançant la recreació de les sales que han conservat la mateixa disposició al llarg dels segles, així com un audiovisual on s’explica la llegenda, la història i el procés de construcció del conjunt monàstic.
Als segles XIV i XV la vida comunitària va decaure de tal manera que a finals del segle XV només hi havia dos monjos a Casserres.
